Descarrega’t el programa
d’activitats d’aquest any 2008

Necessitaràs el programa Acrobat Reader per a
visualitzar aquest document

Cabres

Cabra Blanca de Rasquera

Les dades de les primeres cabres domèstiques daten de fa aproximadament uns 11.000 anys. La costa de llevant de la Península Ibèrica sembla que va ser un dels nuclis de domesticació de cabres a la prehistòria. Les races de cabres estrictament catalanes són dues: la cabra Catalana, ja extingida, i la cabra de Rasquera. Hi ha una altra raça, la cabra Pirenaica, de la qual en trobem exemplars al llarg dels Pirienus, i la cabra Rossellonesa, de que en queden pocs exemplars a la Catalunya Nord.

A la cabra de Rasuqera el nom li ve del municipi amb aquest mateix nom, ja que és la zona on millor s'ha conservat. El pelatge d'aquesta cabra presenta capes dieverses, generalment amb taques negres sobre blanc o totalment blanc cremós, però també es donen exemplars amb pelatge gris blavós, ros o amb la barreja d'ambdós. Acostumen a tenir una línia longitudinal diferenciada per la direcció i textura del pèl.
El perfil facial és recte. Les orelles són grosses i caigudes. Mascles i femelles presenten banyes en forma d'espiral estesa endavant o endarrere. Poden presentar arracades, però no barba. El braguer és petit, amb el mugrons grossos, i una pell dura adaptada al medi on pasturen. Les extremitats presenten fortes peülles, de tonalitat clara. L'alçada és d'uns 70 cm, el pes varia d'entre els 50 i 60 quilos en les femelles i uns 70 en els mascles.
Es tracta d'un animal molt rústic destinat bàsicament a la producció de cabrits.

La trobem a les comarques de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta i el Montsià, però la majoria dels exemplars es troben a les serres de Cardó i Tivissa, i a la Serralada Prelitoral del Baix Camp.
Està molt adaptada al medi en el qual viu, de garriga i sotabosc, i per tant és una raça molt rústega.