· MOSTRA COMERCIAL MULTISECTORIAL
· FIRA DE DIBUIX I PINTURA
· MERCAT D’ARTESANIA
· CONCURS/EXPOSICIÓ DE BESTIAR ROSSAM
· RACES AUTÒCTONES
· FIRA DE DIBUIX I PINTURA
· MERCAT D’ARTESANIA
· CONCURS/EXPOSICIÓ DE BESTIAR ROSSAM
· RACES AUTÒCTONES
Necessitaràs el programa Acrobat Reader per a
visualitzar aquest document
visualitzar aquest document
Aus
Colom de Vol Català
Descripció General
El Colom de Vol Català és petit (230-315 g), malgrat que aparenta ser més gran pel seu pit ample i arrodonit. Té un posat esvelt. El seu cap és petit i lleugerament quadrat, sense arestes ("cap en avellana"). De caràcter tranquil i mans, però alhora molt despert i sempre alerta al més mínim moviment. La raça té una gran habilitat per al vol tant solitari com en grup ?tot i que prefereix viure en grup?. Això fa que se l'inclogui en el grup de coloms de vol. Aquesta raça té un vol en estol fort, fent tombs i girs amb harmonia i sense sotragades, especialment quan és adult. Té un alt sentit de l'orientació. Bona criadora, es cria en grup per afavorir el coneixement entre exemplars a l'hora del vol. El Colom de Vol Català és un colom seleccionat per al vol en estol i pel disseny del seu plomatge.
El plomatge és molt variat. Hom diu que hi pot haver més d'un miler de patrons, puix que a més dels colors bàsics (i n'hi ha més de 150 varietats) es dóna la combinació en patrons diferents. S'admet qualsevol combinació mentre sigui net, brillant, i ben determinat per tot el cos. Els diferents plomatges es divideixen en tres grans grups, segons l'abundor i distribució del color blanc:
a) Blancatxos: blanc de base i zones acolorides (p.e. girat, cap i cua, xapat, mascarat, etc.)
b) Acolorits o propis: sobre un color de base es combinen altres colors, patrons i zones (p.e. cap de frare, enter, culiblanc, mongí, etc.)
c) Ulls de maduixa: que poden ser propis, ales o cua.
El Colom de Vol Català té un origen molt antic; es considera que aquests coloms van arribar al Llevant peninsular amb els àrabs, al segle VIII. S'ha trobat una de les varietats més emblemàtiques d'aquest colom representada en un gravat del segle XIII; es tractaria de la varietat Girat, o colom de la Creu. Les primeres referències documentals les trobem el 1613, quan Gerónimo Cortés descriu els colors d'algunes varietats. Aquest colom és el que, en temps passats, va tenir més èxit i difusió en els Països Catalans. A través dels segles i mitjançant encreuaments amb altres races de vol, es varen anar obtenint una immensa varietat i gamma de colors. No obstant, en els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola, i per tot un seguit de diferents motius, ratllà en el llindar de l'extinció. A partir del 1990 s'inicià un procés de recuperació i promoció, que s'ha vist recompensat, actualment, amb la consolidació d'alguns dels dissenys més típics, com ara: l'Enter, el Cap de Frare, el Mongí, el Girat, el Cap i Cua, etc., entre altres.
Malgrat tot, però, avui dia són poques les varietats que es veuen en les exposicions, i a més presenten petites diferències de grandària i forma causades per la desaparició de la major part de la població de coloms de vol, pel poc coneixement de la raça i per la poca comunicació entre els criadors.
El plomatge és molt variat. Hom diu que hi pot haver més d'un miler de patrons, puix que a més dels colors bàsics (i n'hi ha més de 150 varietats) es dóna la combinació en patrons diferents. S'admet qualsevol combinació mentre sigui net, brillant, i ben determinat per tot el cos. Els diferents plomatges es divideixen en tres grans grups, segons l'abundor i distribució del color blanc:
a) Blancatxos: blanc de base i zones acolorides (p.e. girat, cap i cua, xapat, mascarat, etc.)
b) Acolorits o propis: sobre un color de base es combinen altres colors, patrons i zones (p.e. cap de frare, enter, culiblanc, mongí, etc.)
c) Ulls de maduixa: que poden ser propis, ales o cua.
El Colom de Vol Català té un origen molt antic; es considera que aquests coloms van arribar al Llevant peninsular amb els àrabs, al segle VIII. S'ha trobat una de les varietats més emblemàtiques d'aquest colom representada en un gravat del segle XIII; es tractaria de la varietat Girat, o colom de la Creu. Les primeres referències documentals les trobem el 1613, quan Gerónimo Cortés descriu els colors d'algunes varietats. Aquest colom és el que, en temps passats, va tenir més èxit i difusió en els Països Catalans. A través dels segles i mitjançant encreuaments amb altres races de vol, es varen anar obtenint una immensa varietat i gamma de colors. No obstant, en els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola, i per tot un seguit de diferents motius, ratllà en el llindar de l'extinció. A partir del 1990 s'inicià un procés de recuperació i promoció, que s'ha vist recompensat, actualment, amb la consolidació d'alguns dels dissenys més típics, com ara: l'Enter, el Cap de Frare, el Mongí, el Girat, el Cap i Cua, etc., entre altres.
Malgrat tot, però, avui dia són poques les varietats que es veuen en les exposicions, i a més presenten petites diferències de grandària i forma causades per la desaparició de la major part de la població de coloms de vol, pel poc coneixement de la raça i per la poca comunicació entre els criadors.
Distribució Geogràfica
De forma històrica s'ha localitzat a Catalunya, Llevant, Balears i el
sud de França. A l'actualitat també podem trobar exemplars a Alemanya i
Holanda.
Publicacions i Articles
Enllaços
Fira de Sant Martirià. Tots els drets reservats