Descarrega’t el programa
d’activitats d’aquest any 2008

Necessitaràs el programa Acrobat Reader per a
visualitzar aquest document

Cavalls

Cavall de Tir català

El Cavall de Tir és una animal ideal pel tir lleuger, per fer feines al camp i especialment indicat per fer marxes a la sella per zones de muntanya. El seu origen, cal cercar-lo en èpoques molt antigues, segurament en cavalls de tipus cèltic, els seus parents propers són el cavall de Merens a l'Ariege, el cavall Losino a Burgos i el Mallorquí a les Balears. És aquesta branca la que aporta a la raça la capa negra i castanya, els cascos durs i el tamany més aviat reduït. Per altra banda, les parades de sementals militars, tenien a disposició dels ramaders animals d'origen francès, la majoria Bretons que donaren volum i pes als productes de les eugues autòctones. Aportaren colors alatzà.

Una de les característiques més importans del Cavall de Tir, és el seu extraordinari caràcter dòcil, noble i treballador. Pel seu temperament i el seu tamany és molt indicat com a cavall de família, molt agradable en en tracte amb els nens.

Molt resistent als canvis climàtics del nostre país, pot passar tot l'any a l'aire lliure, en un senzill cobert amb ombra a l'estiu i parant una mica la glaçada a l'hivern és suficient. En el tema d'alimentació és un animal molt sobri, sense necessitats especials, pastura en tot tipus de terrenys.

Cap. El perfil front-cara és rectilini, amb un font ample.
Orelles. Mitjanes, més aviat primes, ben colocades, atentes, amb les puntes dirigides cap a dins.
Ulls. De bon tamany, expressius de mirada noble, parpelles obertes, ulls no saltons.
Narius. Amples, cara i nas amb tendència quadrangular evitant els perfils romans i els concavs tipus àrab, maxilars forts, ben proporcionats de la mateixa manera que les galtes que seran fortes però mai carregades per tant, poc visibles, formen una línea recta des de la gola fins al mentó.
Coll. De llargaria mitjana, lleugerament arquejat, principalment en els mascles, potent, plexible, amb bona inserció. La crinera és força abundant amb el pèl llis o suaument ondulat. Pot caure a ambdós costats del coll.
Cos. El tipus de cavall de tir català, és la de un animal de línea mitjana, ni rebessut i compacte com els animals de tir pesat, ni lleuger i allargaçat típic dels cavalls de sella.
Creu. Potent i forta, musculada, però ni molt elevada ni tallant.
Dors. Tant el llom com el ronyó, són més aviat curts, ben musculats.
Espatlla. Una mica obliqua, pit profund, ampli però no ample en excès, per permetre una bona movilitat a les extremitats.
Costelles. Ben arquejades, ni planes ni en forma de bota.
Grupa. Arrodonida, partida i suaument inclinada.
Cua. El naixement de la cua és d'nserció mitja.
Extremitats anteriors. Braç i avantbraç forts i ben musculats, no carnosos, genoll ampli, ossuda, ben proporcionada, neta, tremelló curt i fort.
Peu. De tamany mitjà tirant a gros, ben c cofirmat, els cascos durs.
Membres posteriors. Igual que els anteriors. Les natjes molt musculades, els garrons forts i paral·lels, totes les potes presenten pèl, més a l'hivern que no pas a l'estiu, però en cap cas d'una forma exagerada.
Color. Els més habituals són l'alatzà i el negre i no tant freqüent el castany. Pot ser unicolor, però s'aprecien les marques a la cara (estelat, llisat o caretó) i es marques (calçat a les potes).
Talla de 1,43m a 1'58m, l'ideal és 1'50m. Els mascles en general s'apropen més a les màximes i les femelles a la mínima.